Retorn a Europa

Visita al vell continent

El 1956 realitza un viatge a Alemanya i després de veure Berlín retorna cap a la que ara era la seva llar, Hollywood.

El seu següent treball seria proposat per Artur Branner i era un remake de la per a ell tan coneguda Das indische grabmal (La tumba india), Lang no va dubtar i va acabar fent una pel.lícula d'aventures semblant a les els seus inicis, plena de colors i fantasies, però amb to massa anacrònic. La crítica no la va acceptar. Arribà un moment en què Lang proposava pel.lícules però els productors les anaven rebutjant. Però degut a l'èxit comercial de La tumba india, Brauner li proposa remakes de les seves pel.lícules com Las tres luces, Metropolis, etc ; així com de pel.lícules com Nosferatu. Però Lang va considerar absurda la idea de fer remakes de les seves pròpies pel.lícules.

L'any 1960 va néixer Die Atusend Augen des Doktor Mabuse (Los crímenes del Doctor Mabuse) que era una adaptació del Mabuse però trenta anys després. L'argument no varia : el criminal prova de nou de conquerir el món aquest cop actualitzat gràcies a la incorporació de la bomba atòmica. D'aquest film Pere Gimferrer considera que Mabuse "queda reduït a simple traç, l'escriptura de Lang desconcertava als que esperàven d'ell efectes expressionistes".

Lang no va tornar a Alemanya, és trobava un extranger, les coses havien canviat molt des de la seva marxa. Les seves pel·lícules americanes gairebé no havien sigut vistes i la seva mentalitat 'americanitzada' ja no encaixava a Alemanya.

Últimes vivències

Interessant és comentar que Lang es posà, tot i la seva avaçada edat, davant les càmeres. La idea va sorgir de la ment de J.L. Godard i el film s'anomenà Le mépris (El menyspreu). Lang interpretava el seu propi paper, el d'un director que havia de lluitar per imposar els seus criteris i convèncer al productor. Aquesta pel·lícula és un petit homenatge a Lang que Godard, gran admirador de la trajectòria del vienès, li brinda. La pel·lícula ha passat a la història per ser un document que serveix de crítica a la pròpia indústria cinematogràfica.

De nou als EE.UU. Lang continua intentant rodar noves pel.lícules malgrat el seu estat de salut. Lang es trobava ja dèbil i gran, però mantenia la força i al passió pel cinema. Des de llavors començà a rebre una ininterminable llista de premis arreu del món, des de Canes fins a Iugoslàvia, passant per la Cinta d'Or de Berlín.

L'any 1972 el seu estat de salut no li va permetre assistir a un sopar organitzat per George Cukor on es trobaren gent com J.Ford, B.Wilder, A.Hitchcock i grans mestres del cinema. L'endemà Buñuel va anar a veure'l per primera vegada, ell ja tenia 70 anys i Lang 80.
Els últims anys de la seva vida van ser un patiment. Un patiment que acabà a Beverly Hills, el 2 d'agost de 1976, després d'una llarga malaltia, que s'emportà a un dels genis del setè art quan comptava amb 85 anys d'edat.