L'etapa Alemanya

El doctor Mabuse

La postguerra influeix també en al indústria cinematogràfica alemanya que pateix la forta inflació. Aquesta indústria està dominada per l'UFA, societat molt vinculada al govern alemany. Cap el 1921 l'UFA compra la seva major competidora, al Decla-Bioskop i Pommer passa a ser el director de produccions més important del moment. L'UFA comença a signar una sèrie de contractes, entre ells un on la productora UCO on es signa que adaptaria llibres de les col·leccions Ullsterius.

Un d'aquests llibres era Doktor Mabuse, der Spieler (Dr. Mabuse, el jugador), de Norbert Jaquest. Lang i von Harbou van decidir posar en imatges aquesta obra. El doctor Mabuse és un geni del crim que posseix poders hipnòtics que obliguen a la gent a actuar segons la seva voluntat, és el cap d'una organització criminal internacional i s'haurà d'enfrontar al fiscal Wenk. Lang es pren al cine una llicències en l'adaptació i situa el doctor en un primer pla com a centre de la pel·lícula i canviant el final on Mabuse s'escapa per uns soterranis fins que el troben mig boig. Perd importància, respecte de la novel·la, el paper del fiscal.

La importància de l'èxit radica tal i com afirma Lang en "la utilització del film com a reflex de l'època". És una mostra de l'ambient d'excitació social de la postguerra i de la conflicitivitat del moment. De fet l'organització de Mabuse té les seves pròpies lleis i el seu govern, és un estat dins l'Estat.Il·lustra el possible naixement de l'idealisme totalitari en una societat que està desconfigurada i desestructurada.
Aquesta pel·lícula presenta un fil narratiu clar i no tan fragmentat com el d'alguna de les seves produccions anteriors (com Las tres Luces). També conté elements expressionistes com són els contrasts de llum, els carrers extrets i sinuosos, l'aparició d'ombres,... Però hem de destacar també el gran realisme dels carrers i dels decorats d'interiors. El tema de les masses populars mobilitzades apareix en aquesta pel·lícula però aviat ho tornarem a trobar. La pel·lícula va ser criticada pels més conservadors però va donar l'èxit al seu realitzador.

Aviat, i amb la força donada per l'èxit del Dr. Mabuse començaria el rodatge de Die Nibelungen (Los nibelungos).

"Die Nibelungen"

El rodatge de Los Nibelungos va ser força costós i va durar uns dos anys. Fins i tot es van arribar a corregir preses ja que un cop filmades s'havien adonat de defectes (en una de les batalles apareixien rellotges de polsera). L'argument és força popular i parteix de les llegendes del pobles nòrdics, és un relat èpic que ja havia estat portat al teatre. És una pel·lícula de difícil anàlisi degut a la gran varietat d'interpretacions possibles, seguint l'explicació de Casas al seu llibre Fritz Lang (Cátedra,1991), Los Nibelungos és la història d'una mort i de la seva venjança. Un altre cop ens tornem a trobar amb el tema de la mort, una de les obsessions del realitzador. Ens situa aquesta barreja de llegendes autòctones, enmig de paisatges fantasiosos, plens de boscos màgics, dracs, princeses i nans barbuts. Cal destacar Los Nibelungos, tal i com diu Casas ja que "posseint elements de llegenda antiga, de relat fantàtic i d'enfebriment languinià, es revela una obra gairebé quotidiana" . Tots els actors per Lang són simples portadors d'una funció i no tenen lloc per la seva creativitat.

La pel.lícula va ser molt ben considerada a Alemanya i era una de les pel.lícules preferides per Hitler i pel ministre de la propaganda, Goebbels. L'estrena es va convertir en un esdeveniment nacional i s'esperava que una producció tan cara pogués donar prestigi a la cinematografia alemanya i es pogués exportar a tot el món com a símbol de la cultura alemanya. Tot i això la pel·lícula no va tenir l'èxit esperat fora de les fronteres.

Tot i això l'interès de l'UFA es centrava fonamentalment a Amèrica que era la principal indústria competidora en el mercat mundial. L'octubre de 1924, Lang i Pommer van viatjar als EE.UU. com a representants de l'UFA per estudiar com funcionava el complicat sistema de Hollywood dels anys. Allà, Lang va poder conèixer els estudis de la Wagner Brothers, de la Universal Artists. També va poder contrastar sensacions i aprers amb actors i directors com : Mary Pickford, Charlie Chaplin, Douglas Fairbanks i Ernst Lubitsch. Abans de tornar d'aquest profitós viatge, Lang va voler anar a veure Isn't Life Wonderful, pel·lícula de D.W.Griffith i de la que es va emportar un gran impacte degut al seu realisme. I una última cosa abans de tornar : la inspiració pel seu proper film. En arribar a Nova York, Lang passeja per la coberta del vaixell mentre comenta que va veure "un carrer, il·luminat, com si fos de dia, per neons, tots ells agressius, canviant constantment, encenent-se i apagant-se, espirals gegantines, immensos rètols publicitaris (...) La impressió que em va fer em va donar una primera intuïció de la ciutat futura". Aquesta impressió inicial serà portada al cinema a través de Metròpolis.

Metròpolis

Metròpolis inaugura a Alemanya el gènere de la ciència ficció i va més enllà del cinema fantàstic que s'estava fent en el moment. Situa la història l'any 2096 en la luxosa ciutat de Metropolis on es treballadors viuen com esclaus i treballen sota terra per tal que la societat que viu a la superfície pugui tenir tota mena de luxes i comoditats. L'amo de la ciutat és en Fredersen. Els obrers intenten sublevar-se però Maria, una jove, aconsegueix tranquil·litzar-los dient que arribarà un moment en què governarà l'amor. Freder, fill de Fredersen, visitarà els soterranis on treballen, enamorat de Maria. El seu pare entra en contacte amb Rotwang, un científic sense escrúpols que no dubtarà en crear un robot amb la mateixa forma que Maria per tal que acabi la situació de revolta. El robot-Maria posa en perill la vida dels fils dels treballadors però finalment en Freder i al Maria original podran salvar la vida de tots. La falsa Maria es cremada pels treballadors, mentre Freder s'enfronta a Rotwang que morirà caient d'una torre d'una catedral. I al final, un happy-end : la parella acaba sent un mostra de la unió de les diferents classes socials i Fredersen accepta ser més comprensiu.

Els decorats i l'arquitectura de tota la pel.lícula és magnífica i monumental, la influència dels seus decorats i les seves formes a la història del cinema de gènere és clara. Els alts edificis, les grutes, la fàbrica amb l'immens rellotge marcant les hores de treball, les cavernes i les mil i una meravelles que conté la pel.lícula queden en la renta de l'espectador i és fàcil veure influències en les posteriors pel.lícules de ciència ficció. També contribueix a crear aquest impacte els grans treballs d'il.luminació i d'efectes especials portats a terme pels col.laboradors de Lang.
Analitzant l'argument trobem motius que fan referència a l'expressionisme com el conflicte pare-fill, d'altres que fan referència a l'evolució tecnològica i temes propis de la filmografia del director com són el sentiment de culpabilitat, les ànsies de venjança, la bogeria, l'aparició de la femme fatale -en aquest cas un robot que morirà cremat per la multitud- i les masses en moviment. També trobem referències al cristianisme en al figura de Maria que realitza discursos al més pur estil profètic. El tema de l'apropament del capitalisme als sentiemnts del treballador mereix una atenció especial. El mateix Lang no veïa versemblant el tractament donat i ho considerava ingenu.

La impressionant realització d'aquesta idea de Lang (recolzat per von Harbou, clar) va durar dos anys (310 dies i 60 nits) i va tenir un pressupost elevadíssim, cinc milions de marcs -en principi havia de ser només un milió-, 36000 actors secundaris, entre ells 750 nens i nens i 1600000 de marcs només en salaris. Metròpolis, però no aconseguirà els resultats esperats i per l'UFA, la pel.lícula es tradueix en un fracàs. Erich Pommer es criticat per les seves produccions cares i poc productives -especialment Metropolis i Nosferatu- i decideix abandonar la productora i marxar cap a Hollywood.

Lang sense Pommer i després del fracàs de Metròpolis funda la seva pròpia productrora- la Fritz Lang Gesselschaft- i roda dos films : Spione (Los espías) i Frau mi Mond (La mujer en la Luna).

Spione és una pel.lícula que recull els principals elements que configuraven les peripècies del Dr.Mabuse. En aquest cas, Haghi és un poderós criminal que dirigeix una organització d'espies amagant-se dins el seu banc. Tremaine, l'agent 326, intentarà aturar-lo. Durant la pel.lícula s'enamora de Sonja, una de les agents d'Haghi i els dos acabaran aturant el criminal. És com si Lang volgués recuperar els temes del Dr. Mabuse amb persecucions, moments d'intriga, assassinats i amors. L'agent ens mostra la seva part més humana ja que s'enamora mentre que el banquer actua com si d'una màquina es tractés, les intrigues van fent avançar l'acció. Els aparells que apareixen són més moderns que els apareguts al Dr.Mabuse, però l'estructura és la mateixa.

Lang repetirà parella d'actors pel seu segon film en la seva productora : Frau im Mond. A La mujer en la Luna es barregen elements del cinema fantàstic amb elements criminals. És la història d'un professor vell que té la idea que a la Lluna hi ha jaciments d'or i es prepara un viatge interestel.lar cap a la Lluna. La tripulació es composa de dos nois joves (enamorats de l'única tripulant efmenina), un enginyer i d'un estudiant d'astronomia. Un jove polissó també realitzarà el viatge. La nau parteix després que F.Lang 'inventi 'el compte enrera quaranta anys abans del primer viatge espacial. Un cops arribats al satèl·lit el professor i l'agent moriran i la parella d'enamorats es quedarà a la superfície lunar degut a un sabotatge.

Aquesta pel.lícula no té un guió fort i en molts moments es perd el fil narratiu. Els impressionants decorats i el tempo de l'inici de la pel.lícula estan molt aconseguits, però l'acció un cop arribats a la Lluna es va fent avorrida, poc versemblant on abunda el sentimentalisme i la falta de lògica. El progrés dels sistemes visuals porta al cinema sonor i en plena crisi econòmica entra a Europa. La mujer en la Luna és l'última pel.lícula muda de Lang, tot i que l'UFA va intentar que el director la sonoritzés, ell es va negar i això significà la ruptura de les seves relacions.

M i l'arribada al poder del nazisme

Després de marxar de l'UFA, el productor independent Seymour Nebenzal amb la firma Nero-Film va deixar plena llibertat a Lang. El director es volia lliurar del caràcter estàtic de les últimes produccions i va decidir tornar al realisme, un element que el cinema sonor podia afavorir. Lang es dedica a buscar una història i troba la d'un infanticida. Immediatament es posa mans a l'obra i comença a realitzar investigacions, entrevistes amb la policia i xerrades amb psicòlegs per conèixer el tema. Finalment filmarà M (que és l'inicial de Morder en alemany). L'acció es situa Berlín a la dècada dels 30. Un assassí es dedica a matar a una sèrie de nenes petites creant el pànic en la població. La policia comença a preocupar-se i organitza batudes per tal de trobar-lo. Els criminals es comencen a fartar de tanta batuda i també es posen a buscar l'assassí per acabar amb aquest ambient de pànic generalitzat. Finalment l'assassí serà reconegut per un venedor de globus cec que l'identificarà per xiular la melodia de Grieg. L'organització de malfactors el sotmet a un judici segons la seva pròpia llei on 'Cofre', el líder de la banda, farà de fiscal. Començarà una discussió entre els criminals que acabarà amb l'aparició de la policia al lloc de reunió.
És una gran pel.lícula que necessita que l'espectador s'introdueixi fins ella, utilitzi la seva observació, sàpiga combinar seqüències d'impressionant muntatge a mñes de tenir tamé paral·lelismes i rapidesa en el desenllaç.

El so és vital en la pel.lícula, Lang fa un ús magistral de les possibilitats que ofereix la nova tècnica. De fet, es descobreix l'assassí gràcies a l'inquietant melodia que repeteix al llarg de to el film. No es fa un ús trivial del so, quan no és necessari sentir el remor de la gent o els sorolls del carrer, Lang no introdueix so. En canvi quan cal sentir alguna alarma, aquesta sona enmig del silenci, prenent un paper encara més important. Els sons i els silencis ens estructuren una pauta dramàtica dins el film.

Continuen els clars jocs llum i els temes com la culpabilitat, el tractament de les masses descontrolades, la descripció d'ambients i ciutats enmig d'una situació de terror,... el desenvolupament de l'acció queda interromput per moments descriptius, la histèria de les masses o la tasca de recerca policial.

Pel que fa el contingut, s'ha parlat molt del discurs de 'Cofre' que sembla un apologia de la pena de mort. De fet, Lang mai va voler fer d'aquesta pel·lícula una apologia de la pena de mort sinó que volia mostrar les contradiccions interiors d'un personatge que es sentia culpable i envoltat per la societat que l'anava arraconant. També, els paral·lelismes constants entre l'organització criminal i la policia és una mena de profecia del sistema de terror feixista i el subtítol de la pel.lícula -"un assassí entre nosaltres"- pot donar lloc a interpretacions en aquest sentit.
Hem de considerar aquest film una de les peces claus de la seva producció, ja que és molt eclèctic i també és una producció realitzada en plena llibertat i no per imposicions. François Truffaut apunta que aquesta pel.lícula recull el tema favorit de Lang : "la soledat moral, l'home portant una lluita conta mig món hostil, mig indiferent."

Thea von Harbou, s'havia inscrit al NSDAP l'any 1922 i mica en mica es van anar distanciant fins només col.laborar en films de segona categoria. El matrimoni Lang-Harbou a la vida privada s'havia separat. Va rebre amenaces pels qui consideraven la pel.lícula com antinazi però no va ser prohibida.

No tingué tanta sort la segona part de les aventures del Dr. Mabuse, titolada Das testament des Doktor Mabuse (El testament del Docrtor Mabuse) on l'adveniment del poder nazi es mostra de manera clara. La pel.lícula comença amb el Doctor Mabuse que es troba a un manicomi des d'on ha aconseguit, mitjançant l'hipnòsi, dominar el metge i el director del centre. Pretén aterroritzar el món amb actes violents i sabotatges per després poder imposar el seu imperi del crim. Combina elements del primer Mabuse i de la recent M, tot això adornat amb elements expressionistes. Quan ja estava preparada la seva projecció, la comissió de control cinematogràfic va prohibir-la, sota l'acusació de fer perillar l'ordre públic i la seguretat ciutadana.

El ministre Goebbels va mantenir una reunió amb el director on suposadament se li va oferir el lloc de director de la indústria de cinema del moment, però Lang no el va acceptar i va decidir emigrar. Mesos després el reich també prohibiria M.

Si Lang amb la instauració del règim hagué de marxar, Thea von Harbou en va sortir beneficiada. Al Tercer Reich es va convertir en una guionista de renom, mentre continuava escrivint les seves novel.les. Fritz Lang no la va anar a veure ni en el seu renorn a Alemanya als anys 50.