Originari d'America tropical. Era molt apreciat pels indígenes que el consumien com a beguda espesa o sòlid i l'anomenaven "txocolatl"; també era usat com a moneda corrent. Primer contacte europeu amb el cacau fou amb Colon, el qual canvia bisuteria bararta per la moneda dels astecques: el cacau. La unitat monetaria estava constituida per vint llavors; vint vegades vint llavors (400) constituien un "tzontle" i vint "tzontle" (8.000) un "xiquipilli". Aquesta era la forma habitual pel pagament de tributs.
|
El "txocolatl" era preparat de diferents maneres. Una d'elles consistia en la molguda per etapes. En l'última, amb grans de blat de moro cuits i rentats i una mica d'aigua (no molta), s'obtenia una beguda espumosa que es prenia amb cullera (de carei de tortuga) en un bol; s'afegien espècies. Altres vegades ho preparavan amb mel i espècies. A Guatemala ho preparaven i conservaven sòlid en barres. Els xoroteges ho colaven amb llavors de Annatto. El seu nom deriva dels vocables Txoco: espuma, i atl: aigua o beguda. A l'arbre que produeix el cacau l'anomenaven cacahuatl o cacaoquahuitl. |
Llegenda: La planta del cacau fou un regal de Quetzalcóatl, el Deu de la felicitat. Aquest Deu es va haver d'exiliar de terres asteques, i marxar en direcció a llevant, dient que algun dia tornaria. L'any 1519 Hernán Cortes desembarca a Mèxic coincidint amb la tornada del Deu, segons el calendari asteca. Es per aixó que als espanyols se'ls va confondre amb deus. Aquesta confusió va fer que els asteques omplissin de regals als espanyols, entre aquests regals hi havia el cacau, i una beguda que els indigenes preparaven a partir de la llavor. Als espanyols, peró, no els hi agradava, degut a que el seu paladar no estava avessat al seu sabor amarg. De totes maneres com que en aquelles terres no hi havia vi per veure, de mica en mica es van anar acostumant a aquesta beguda. Unes monjes de Oaxaca se'ls va acudir barrejar xocolata i sucre fent-lo més agradable al paladar.
| Al 1528 es va fer el primer embarcament de llavors de cacau cap a Espanya. A principis del segle XVII va passar a Itàlia a on va tenir gran aceptació; d'Espanya va pasar a França amb Anna d'Àustria, esposa de Lluis XIII, i també va tenir en aquest pais ràpida aceptació. Se l'hi atribuien propietats medicinals, vinculades als estimulants nerviosos, i era prescrit com a medicament. Espanya mantenia el monopoli del cacau gelosament; pero en el transcurs del segle XVII els anglesos i els holandesos el van trencar al trobar cacau a Venezu ela i a l'Ecuador. |  |
Al 1720, el cèlebre botànic Linneo, li donà el nom de "Theobroma cacau" (cacau aliment dels deus).
1875 Daniel Peter, suis, descubreix com fabricar xocolata amb llet.
El seu cultiu va ser portat a l'Africa occidental amb gran èxit, essent actualment els paissos d'aquesta zona els principals productors.
El cacau rivalitza amb el cafe i amb el te en difusió i consum mundial, peró no es consumit només com a estimulant nerviós, sino també com aliment i particularment com golosina.
| Anar al començament |
| PÀGINA PRINCIPAL | TIPUS | COMPOSICIÓ | FABRICACIÓ CACAU | FABRICACIÓ XOCOLATA | CONSELLS | ENLLAÇOS |
Actualitzat el dia 11/09/00