Missatge del President de la Generalitat de Catalunya
Institucions polítiques | La 1ª Generalitat de Catalunya | La 2ª Generalitat de Catalunya | La Caiguda de Barcelona | Els Segadors | Once de Setembre | L´escut de Catalunya | Missatge del President | Pagina principal
Benvolguts compatriotes:
La Diada Nacional, a més de motiu per a recordar uns fets històrics plens, per a nosaltres, d'un significat molt entranyable, i a més de motiu també, de reiterar la nostra reivindicació nacional de llibertat, autogovern i un tracte just, en tot, a més d'això és una invitació a la reflexió i al compromís.
Reflexió sobre quin és el nostre moment històric i sobre quin és l'horitzó que tenim davant nostre. Compromís de no deixar perdre l'oportunitat tan positiva que ara tenim.
Perquè vivim un moment històric ple de possibilitats. Vivim un bon moment. Ho dic conscient de totes les limitacions de poder polític i financer que tenim, de les moltes persones que pateixen marginació i pobresa, de la insuficient tensió moral que de vegades es dóna a la nostra societat. Això és veritat, però en termes globals es pot dir, es pot afirmar, clarament, que Catalunya avui viu un bon moment. Ple de possibilitats, de reptes, d'oportunitats. També ple de riscos: el de definir malament els objectius, el de deixar-se anar pel camí de la facilitat, el de quedar-se a mig camí. Sobre això convido avui a reflexionar.
Durant els darrers 20-25 anys hem construït entre tots la Catalunya que avui tenim, la que en podríem dir la Catalunya del 2000, i que ha representat un gran progrés en tots els ordres. Aquesta Catalunya s'enfronta ara a nous reptes. La nostra posició d'arrencada és bona, però els reptes també són grans.
Tenim el repte, com sempre prioritari, de mantenir i reforçar la nostra identitat catalana, amb assumpció de les conseqüències dels canvis demogràfics dels darrers 60 anys i fent que Catalunya sigui un sol poble.
Tenim el repte europeu, el de l'euro, el de formar part d'un món d'alt nivell en tots els sentits.
Tenim el de la globalització mundial, el de l'economia oberta als quatre vents. El repte de navegar a alta mar.
Tenim del repte de les noves tecnologies, de la societat de la informació i del canvi de mentalitat que això comporta.
Tenim el repte de donar a la nostra gent una molt bona formació. Només això garanteix la capacitat de promoció de les persones i la competitivitat general del país.
Tenim el repte de les grans infrastructures, d'un nou impuls a la recerca, del foment de tot el que sigui innovació.
Tenim el repte de mantenir i fer més equitatiu el nostre Estat del Benestar. El repte de tenir sempre present que tot progrés material o polític ha de ser judicat finalment pels efectes benèfics que tingui sobre les persones.
Tenim el repte de fer de Catalunya una societat molt integradora - de tothom, també dels que els costa seguir, i dels que vénen de fora-.
Tenim el repte de fer de Catalunya un país net, respectuós amb la natura, de bona qualitat de vida.
Tenim el repte d'aixecar el nivell cultural de Catalunya i de fer participar tots els nostres ciutadans de l'enriquiment i de la joia que la cultura proporciona.
Tenim el repte de fer de Catalunya el territori més dinàmic i més emprenedor de la Mediterrània occidental i el nexe més operatiu del Sud amb el Nord d'Europa.
Tenim el repte de fer que Catalunya consolidi el seu lloc en el Món. Que sigui coneguda i valorada. Que sigui un referent positiu.
És més, tenim el repte, en aquest temps de globalització i de llenguatge únic de continuar demostrant -precisament nosaltres, els catalans- que es pot ser universal, competitiu i molt modern i alhora fidel a la pròpia identitat. Farem un gran servei a tothom si ho fem.
Tenim tants i tants reptes ambiciosos, fruit de la il?lusió i de l'optimisme, però també de la realitat que és la Catalunya del 2000, més feta, més lliure, més oberta, més de tothom que no era abans.
I és bo pensar en això en aquest Onze de Setembre. En aquest dia dia dedicat a honorar els qui el 1714 varen defensar Catalunya, i a inspirar-nos en el seu patriotisme. Cap país és capaç de fer res important si la seva gent no se l'estima.
Després de la desfeta total de 1714 el nostre poble va saber reaccionar, i va fer del nostre país un motor econòmic poderós per tot l'Estat i el catalitzador de moltes reformes dintre i fora de Catalunya, al mateix temps que era capaç de recuperar la seva llengua, la seva cultura, la seva consciència de poble. Més tard, en el segle XX, en un moment en què aquesta recuperació havia assolit uns nivells alts i en que realment s'estava aixecant el país, un nou desastre, d'efectes molt destructors i molt dilatats en el temps va tornar a posar en perill la vitalitat, la cohesió i la identitat de Catalunya. I també aquest cop hem aconseguit refer-nos. El resultat ha estat la Catalunya que ara tenim, la del 2000, que té pros i contres, grandeses i misèries, però que en conjunt és una realitat ben positiva. Però aquesta Catalunya no l'hem de veure com un final de trajecte, sinó com un trampolí, com un bon trampolí.
Res fa preveure que ara fets com els del 1714 o 1936-1939, o 1939-1975, ens barrin el pas. Ara si de cas el pas ens el barraríem nosaltres. Ens el barraríem si ens faltés convicció i una equilibrada autoestima, si no consideréssim que Catalunya ha de ser una prioritat dels catalans, si no prenguéssim les decisions, a voltes difícils, que cal prendre, si ens faltés autoexigència, ambició, esperit comunitari i sentit del bé comú.
Per això us parlo tant de la Catalunya de la dècada que ve, és a dir, de la Catalunya que hem de situar en el més alt nivell europeu. Hi ha de ser per força econòmica, per nivell cultural, per esperit de justícia i d'equitat, per modernitat i capacitat d'innovació, per cohesió social, pel grau de formació de la seva gent. Hi ha de ser com a exemple de la vivència de la pròpia identitat nacional feta des de la convivència i la vocació de projecció a tot el Món. Aquest és el nostre repte, aquesta ha de ser la nostra ambició.
Tot això que estic dient val per a tots els ciutadans de Catalunya. Però vull dir-ho especialment als més joves. Perquè ells, que tindran la responsabilitat de construir la Catalunya de l'any 2010 o 2020, no han viscut directament l'esforç que ha calgut per a la Catalunya d'avui, la del 2000. No han viscut cap dels nostres drames col?lectius. No han viscut la situació tan difícil de la que venim. Convé que ho sápiguen, i que calibrin i valorin l'esforç que s'ha fet. Perquè poder comptar amb la nostra joventut és per Catalunya una condició bàsica de progrés.
Que aquest cop, ni cap amenaça exterior, ni cap circumstància desgraciada, ni cap feblesa col?lectiva nostra ens malmetin l'oportunitat d'or que Catalunya té d'esdevenir un poble lliure, just, convivencial, de progrés. Un país, una nació que alhora que mereix el reconeixement i l'afecte dels seus 6 milions de ciutadans sigui un referent positiu per a molta gent de fora.
Un poble que seguirà recordant el 1714 i els que aleshores la varen defensar. És just i digne que ho fem. Un poble que podrà parlar també de l'esforç sostingut durant generacions i generacions, i avui mateix, que li ha permès arribar a les portes del segle XXI amb bones espectatives de futur, i amb un justificat optimisme. Com a societat i com a nació. A fer realitat aquestes expectatives ens hi han d'ajudar l'estimació a la terra i l'amor a la llibertat que inspiren la nostra Diada Nacional.