APUNTS
Resums de temes de filosofia de primer de batxillerat i Unitats
didàctiques
LA
NATURALESA DEL PODER I DE L'ESTAT
La
noció de poder
És
pot definir el poder com la capacitat que té una persona
o un grup per a imposar la seva voluntat sobre la dels altres,
sobretot quan la conducta que s'imposa es contrària als
desitjos o inclinacions d'aquells a qui s'imposa. Per aquest motiu,
el poder es tradueix en una relació en la qual un dels
elements queda controlat, condicionat o determinat per l'altre
component de la relació. El poder no només s'exerceix
en l'àmbit de la política sinó que impregna
tots els àmbits de la nostra vida social. Allà on
hi ha un grup humà, allà hi ha poder, ja que, sovint,
on hi ha més d'una voluntat, n'hi ha una que tendeix a
imposar-se a les altres.
És
erroni, però, confondre la noció de poder amb la
de manipulació, extorsió o violència. En
aquest sentit M.Foucault (1926-1984) ha destacat que, des de la
seva perspectiva, el poder no s'ha de caracteritzar de forma estrictament
negativa, tal com sovint es fa quan es presenta sota la seva dimensió
repressora. Per a Foucault , el poder també té una
dimensió positiva o productiva, ja que sense ell seria
impossible la vida social.
El
poder polític: l'Estat
De
tots els àmbits en què existeixen relacions de poder,
el que més interessa tractar és el d'aquells que
amb les seves decisions organitzen o modifiquen el funcionament
social. Aquestes relacions tenen lloc en el que s'anomena el poder
polític ( organització de la polis, comunitat o
societat, en sentit ampli ) que és el poder dels qui influeixen
en l'administració, control i distribució del bé
comú. Actualment, com que aquesta funció la duu
a terme l'Estat, es considera que el poder polític és
el dels qui participen en la seva regulació. Així,
el poder polític és la capacitat de participar en
les decisions de l'Estat, i ho poden fer no tant sols els
polítics, sinó també els ciutadans del carrer,
ja sigui a través de sindicats, institucions, votacions..
La
noció d'Estat
Actualment
considerem que l'Estat és un tipus d'organització
que té una data d'aparició relativament tardana
(segle XVI). El naixement històric d'aquesta forma d'organització
política coincideix amb l'ús d'aquest terme en el
seu sentit modern.
Maquiavel
(1469-1527) fou el primer que l'utilitzà en l'àmbit
de la filosofia política. Des d'aleshores s'entén
que:
L'Estat és una forma d'organització política
caracteritzada per un poder permanent i indiscutible en un territori
concret. Poder que tot i que és exercit des de diferents
institucions és únic i exclusiu. A més, és
sobirà i és l'encarregat de mantenir l'estabilitat
i l'ordre. Per a fer-ho posseeix el monopoli de la força
i la violència. Aquesta última característica
de l'Estat és mantinguda com a única i específica
pel pensador Max Weber.
Així,
resumint, els trets definitoris de l'Estat serien:
- Poder territorial delimitat per les seves fronteres.
- Sobirania: en l'àmbit estatal no hi ha res que estigui
per damunt seu.
- Encarregat de mantenir l'orde i el control social, per aquest
motiu té el monopoli de la força i de la violència,
ja sigui per protegir els seus membres com la de fer respectar
la llei per tal de mantenir l'estabilitat i la pau social, evitant
els conflictes.
ORIGEN
DE L'ESTAT
Algunes
teories que defensen la necessitat de l'Estat es coneixen com
a teories contractualistes. Les teories del contracte social tenen
com a objectiu explicar l'origen de la societat i l'Estat, i justificar-ne
l'existència. Aquest tipus de concepcions van aparèixer
per primera vegada cap al segle XVII- XVIII .
Els
plantejaments contractualistes sorgeixen en el moment en què
es produeix un canvi de perspectiva, de la consideració
de l'Estat com una cosa natural es passa a la certesa del seu
caràcter convencional. D'aquesta manera, tant les lleis
i normes socials com les institucions i els òrgans de poder
es veuen com una creació humana que pot ser rebutjada o
alterada.
Segons
aquesta teoria l'Estat és fruit d'un pacte o contracte.
La teoria contractualista però, no pretén descriure
un fet històric sinó que es tracta d'una metàfora
explicativa per a remarcar el caràcter humà de l'Estat.
Les
teories contractualistes més importants són les
següents:
|
Thomas
Hobbes
|
John
Locke
|
J.J.
Rousseau
|
|
Abans
de la fundació de l'Estat, impera la llei natural del
més fort. No es reconeix ni es respecta cap dret ,
perquè tots es consideren amb dret a tot. És
una situació en la qual "l'home és un llop per
a l'home" |
Els
éssers humans tenen, de manera natural, drets : dret
a la vida, a la llibertat , a la propietat...
El problema és que no hi ha cap mena de regulació
ni de control que asseguri el seu compliment. |
Els éssers humans, són lliures, iguals i bons.
Però com que hi ha dificultats per a satisfer
totes les necessitats, s'uneixen formant societats i és
aleshores quan uns volen manar sobre els altres fent necessàries
unes normes mínimes |
Pacte
|
Per
a garantir un cert ordre i estabilitat, els individus cedeixen
de manera incondicional i tots els seus drets a una
sola persona: el sobirà. |
Per
a garantir aquest respecte, els individus, cedeixen els seus
drets a un grup de persones ( els governants), de manera provisional |
Per
satisfer les seves necessitats, els individus s'associen
posant la seva voluntat al servei de la voluntat de tothom
( voluntat general ) |
Resultat
|
Totalitarisme |
Democràcia
representativa |
Democràcia
directa |