Estudi promogut pel grup de treball d’ ELS VALORS EN L’EDUCACIÓ AMBIENTAL.
INTRODUCCIÓ:
Les relacions i les
conseqüències que la societat de consum i
els actes de consum tenen amb el medi ambient, són de tal importància
que no poden estar al marge del nostre sistema educatiu, i és per això que cal
introduir, els valors adients per tal d’aconseguir uns futurs consumidors, més 
conscients
en aquestes matèries.
El dret a
l’educació en matèria de consum està reflectit en la llei estatal 26/94 de
defensa dels consumidors i usuaris i, a Catalunya, en l’article 13è. De la Llei
3/93 de l’Estatut del Consumidor. A
nivell europeu, per part del Consell Europeu, al 1975 es redacta un programa
per la informació i protecció dels consumidors, programa que és aprovat per la
Comissió de 
Ministres
d’ Ensenyament a l’any 1986.
L’aplicació de la
Llei Orgànica Reguladora del Dret a l’Educació (LODE), i la Llei Orgànica
d’Ordenació General del Sistema Educatiu
(LOGSE), estableix per a tota la comunitat escolar un nou model educatiu
que té com a objectiu que tots els alumnes, siguin capaços d’integrar-se en una
societat crítica, assolint una preparació que els pugui permetre ser uns
ciutadans conscients d’exercir els seus drets i deures socials i econòmics.
Cal ser conscient
que, en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels currículums establerts per
la Generalitat de
Catalunya, per a l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO), és molt
important incloure-hi l’Educació del consumidor/a com a eix transversal de les
àrees prescrites.
En
el marc del Decret 75/ 1992, de 9 de març, s’hi troben els principis que
regeixen la filosofia del nou sistema educatiu, basats en el foment d’uns
continguts i valors que afavoreixin el desenvolupament harmònic de la
personalitat de l’alumnat, que els permetin assumir el repte dels processos
econòmics, socials i culturals del país en el marc de la Unió Europea en
particular i de la resta del món, en general.
Cal per
tant donar als alumnes una informació i uns valors suficients i adequats, així
com, nous punts de referència, que desenvolupin els seus esperits crítics
envers el fet de consumir, per tal de proporcionar-los una bona formació com a
persones consumidores.
El nou
sistema educatiu permet disposar d’una proposta sistematitzada per a tractar
interdisciplinàriament l’educació de la persona consumidora, atès que el
fenomen social i cultural de consumir ha esdevingut un dels més importants de
la nostra època, i condiciona amb força el benestar individual i col.lectiu.
Interdisciplinar
les finalitats proposades amb les àrees curriculars és una proposta positiva
per al foment de la responsabilitat personal i comunitària que ha d’afavorir l’adquisició
d’actituds i valors per a una conscienciació ètica i cívica que ajudi l’alumnat
a desenvolupar-se en la societat en que ha de viure, i desvetllar formes
d’actuació conscients i responsables que responguin a l’exercici de les seves
capacitats per donar respostes correctes, solidàries i cooperacionistes en una
societat de consum com la nostra.
L’Educació del consumidor/a a l’escola
L’educació del
consumidor/a entra de ple en el camp de l’ètica i la ideologia i cal que
l’opció personal de cada alumne/a, respecte del consum, sigui presa amb el
màxim d’informació i d’esperit crític i que no sigui només una conseqüència de
la moda o de la publicitat.
L’educació del
consumidor/a no es pot concebre com una reflexió o una informació que es
transmet a la classe; haurà de contemplar-se des d’una perspectiva que exigeix
una implicació personal i compartida, sense limitar-se a l’observació de fets,
situacions i fenòmens, sinó que s’haurà de seguir una dinàmica per implicar als
alumnes en la formulació de problemes, el debat, el contrast d’opinions, etc.,
per arribar a aconseguir que l’alumnat adquireixi els propis criteris.
Interrelació de l’educació del
consumidor/a amb altres eixos transversals
L’Educació del
consumidor/a va molt relacionada amb altres eixos transversals, com l’Educació
ambiental i l’Educació per a la salut. Quan un consumidor/a adquireix un
producte, no només ha de tenir en compte el preu, la quantitat i la qualitat,
sinó que també ha de saber valorar que no sigui perjudicial per a la salut i la
implicació que té en el medi ambient.
És per aquest motiu
que l’educació del consum ha d’estar orientada des d’un punt de vista global,
enfocat segons valors de
solidaritat i de responsabilitat individual i col.lectiva, amb la finalitat de
reduïr les diferències existents entre els ciutadans i les societats del món.
L’Educació del consumidor/a en el nou
Sistema Educatiu
A l’etapa d’Educació Infantil,
l’educació del consumidor pot anar relacionada amb l’àrea de descoberta de
l’entorn natural i social, a l’adquisició d’hàbits de consum respectuosos amb
el medi ambient i amb el coneixement de les característiques i utilitats dels
bens de consum.
A l’etapa d’Educació Primària l’educació
del 
consumidor pot anar relacionada amb l’àrea de Llengua i a l’àrea de
coneixement del medi natural, tant per interpretar els missatges publicitaris i
la influència que exerceixen sobre els consumidors, com per observar i conèixer
els recursos materials i energètics necessaris en la producció i l’impacte
ambiental que suposa el consum de determinats productes.
A l’etapa d’Educació Secundaria l’educació del consumidor podria anar relacionada amb les matèries de
llengua, Ciències naturals, matemàtiques, ciències socials , tecnologia etc.
També es podria treballar com a crèdit variable.
No cal oblidar que un mateix objectiu es pot impartir en diferents àrees, com també en totes les etapes, a fi i efecte d’aconseguir formar uns consumidors crítics i solidaris.
Europa, l’educació,el consum i el medi
ambient ( a mena de resum )
Política de
educación y
Juventud
Fundamento jurÌdico: Letra p)
del artículo 3, artículos 126 y 127 del Tratado CE,
acciones individuales con
arreglo al artículo 235 del Tratado CE.
Objetivos: Contribuir al
desarrollo de una educación de calidad; desarrollar la
dimensión europea de la
enseñanza; favorecer la movilidad de estudiantes y
profesores, fomentar el
reconocimiento académico de los títulos y de los periodos
de estudios, incrementar la
cooperación entre las instituciones de enseñanza y los
intercambios de jóvenes,
fomentar el desarrollo de la educación a distancia;
fomentar y mejorar la
formación profesional inicial y permanente, y facilitar la
reconversión profesional;
fomentar y desarrollar la cooperación entre las
instituciones de enseñanza de
los Estados miembros.
Instrumentos:
Decisiones (con arreglo a los procedimientos fijados en los artículos
189 B o 189 C del Tratado CE) para la adopción de
programas de acción, directivas del Consejo, resoluciones del Parlamento o del
Consejo,comunicaciones, libros
verdes y libros blancos de la Comisión Europea.
Presupuesto: De forma general, título B 3-1 del
presupuesto CE para 1996: 418
millones de ecus (aproximadamente 0,9 % del presupuesto
total); en su caso,
también otros fondos presupuestarios (por ejemplo, del
Fondo Social Europeo)
Bibliografía: Libro blanco de la Comisión «Enseñar y
aprender: hacia la sociedad
del conocimiento», COM(95) 590 final de 29.11.1995.
El Tratado de la Unión Europea (TUE) supuso una
reestructuración de los
programas y acciones realizados en la Comunidad Europea
desde la constitución
de la CECA en el terreno de la formación profesional y
en la política de enseñanza
general y de juventud. El nuevo artículo 127 daba una
mayor concreción a los
objetivos de la misión encomendada al Consejo en el
artículo 128 del Tratado CE
de establecer principios generales para la ejecución de
una política común de
formación profesional. Al mismo tiempo, y a fin de
delimitar los contenidos de la
política de formación profesional, el nuevo Tratado de
la Unión Europea introduce
un artículo 126 que instaura un fundamento jurídico para
la actividad comunitaria
en el ámbito de la enseñanza general, escolar,
universitaria y extraescolar y no
profesional, así como para la política de juventud. En
el marco de las actividades
de formación no profesional, la Comunidad persigue el
fomento de una educación
de calidad elevada; el desarrollo de la dimensión
europea en la enseñanza,
especialmente a través del aprendizaje y la difusión de
las lenguas de los Estados
miembros; el fomento de la movilidad de estudiantes y
profesores mediante los
EUROPA DE
LA A A LA Z
http://europa.eu.int/pol/educ/en/info.htm
Política de
protección de
los
consumidores
Fundamento
jurídico: Artículos 3 S y 129 A del Tratado CE.
Objetivos: Protección de los consumidores mediante el
derecho a la seguridad y a
la salud, a la reparación de daños, a la protección de
los intereses económicos, a la
representación, a la información y a la educación.
Instrumentos: Programas de acción y actos jurídicos.
Presupuesto: 1996: información de los consumidores, 8
millones de ecus;
representación de los consumidores y acceso al derecho,
6,15 millones de ecus;
garantía de la calidad y control de la producción, 5,9
millones de ecus; total :
20,05 millones de ecus.
El —>mercado interior de la —>Unión Europea (UE)
ofrece una vasta gama de
bienes y servicios. A medida que va creciendo, el
mercado del consumo también
pierde transparencia. Los consumidores a menudo encuentran
dificultades para
conservar una visión general del mercado europeo. A
través de programas de
acción y de instrumentos jurídicos, la UE debe armonizar
los requisitos exigidos a
los productos y las condiciones de comercialización en
toda la Unión para
proporcionar a los proveedores y clientes una base
fiable en todas las
transacciones comerciales. Con objeto de garantizar a
los ciudadanos de la Unión
un «alto nivel de protección de los consumidores», el
Tratado de la Unión Europea,
que entró en vigor en noviembre de 1993, consagra la
política europea de los
consumidores como ámbito de derecho propio con la
introducción de la letra s) del
artículo 3 y del artículo 129 A del Tratado CE.
Desarrollo de la protección de los consumidores
Ya el Tratado constitutivo de la Comunidad Económica
Europea cita en sus
preámbulos como uno de sus fines la «constante mejora de
las condiciones de vida y de trabajo» en interés de los consumidores de los
Estados miembros. También el
artículo 2 del Tratado CEE sienta la base para el objetivo de «elevación
acelerada del nivel de vida». Por otra parte, —>la política agrícola
(artículo 39 del Tratado
CEE) tiene por objetivo asegurar el aprovisionamiento de
los consumidores a
precios razonables. Y, por último, las normas de
competencia de la Comunidad
(artículo 86 del Tratado CEE) prohíben claramente las
prácticas abusivas que
supongan «un perjuicio para los consumidores».
EUROPA DE
LA A A LA Z
http://europa.eu.int/pol/cons/en/info.htm
Medio
ambiente
Fundamento jurídico: Artículos 2, 3, letra k), y 130 R a
130 T del Tratado CE.
Objetivos: Proteger y mejorar la calidad del medio
ambiente; proteger la salud de
la población; fomentar la utilización prudente y
racional de los recursos naturales;
promover
medidas a nivel internacional para superar los problemas
medioambientales a escala regional y mundial
.Instrumentos: Actos jurídicos, fundamentalmente directivas sobre normas de
calidad para el medio ambiente (niveles de contaminación), normas sobre
procesos industriales (normas de emisión, normas de diseño y normas de
funcionamiento) y normas de producto (niveles tolerables máximos de
contaminación o niveles de emisión para un producto); programas de acción para
la protección del medio ambiente; Programas de ayuda:
Presupuesto: Aproximadamente 144 millones de ecus
(1995).
El Tratado de la Unión Europea adoptado por la Comunidad
Europea estableció 
la
política ambiental como una de las tareas de la Comunidad (artículo 3 del
Tratado CE), ligando el objetivo del crecimiento sostenible a la necesidad de
respetar el medio ambiente (artículo 2 del Tratado CE). Con este paso, se dió a
la política ambiental común desarrollada en los años setenta un nuevo rango
jurídico. Ya en 1987, el Acta Única Europea estableció que se debía transferir
la responsabilidad de la política ambiental a la CE y que se debía tener en
cuenta la necesidad de proteger el medio ambiente en todas las áreas de la
actuación comunitaria. Este principio global, sin parangón en ninguna otra
parte del Tratado CE, asigna una preferencia especial a la protección del medio
ambiente. Sin embargo, la transición de la teoría a la práctica es un proceso
largo y está marcada, en especial en tiempos de recesión, por el conflicto
entre los intereses económicos y las exigencias ambientales. Esto se manifestó
con especial evidencia cuando se prescribieron los valores límite comunes para
los gases de escape de los automóviles, por primera vez en 1970 y modificados
posteriormente en varias ocasiones, por última vez en 1994. En efecto, no se ha
reconocido aún
universalmente que con una política general apropiada,
el crecimiento económico
es compatible con una forma de desarrollo que no
perjudique el medio ambiente y
que tal protección del medio ambiente no tiene por qué
restringir la competitividad, sino que puede incluso aumentarla.
EUROPA DE
LA A A LA Z
http://europa.eu.int/pol/env/en/info.htm
Objectius
didàtics
Els
continguts que s’haurien de treballar en les diferent etapes són els següents:
els
referits al consum en general de bens, productes i serveis.
els
referits al consum d’aliments.
els
referits a l’adquisició i la compra de bens i productes de consum.
els
referits als lligams i els efectes i
conseqüències dels actes
de consum
en relació amb si mateix
i en relació
amb el medi ambient.
els
referits als diners, i totes les
implicacions que s’en deriven.
els referits al paper de la publicitat i
els mitjans
de comunicació.
els
referits a la seguretat dels productes, bens i serveis.
Valorem els Valors
Els valors
que caldria treballar a l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria serien al
nostre parer entre d’altres els següents:
1. Refermar
la consciència de que no tots els béns de consum adquirits són necessaris.
2. Fomentar
una actitud reflexiva davant del consum.
3. Actitud
crítica i responsable davant del consum desmesurat de béns.
4. Interès
per conèixer els problemes per accedir als béns de consum reconeguts
constitucionalment.
5. Actitud
crítica respecte les raons polítiques de discriminació ecònomica.
6. Responsabilitat
davant de les postures discriminatòries per raons de possessió de béns de
consum.
7. Valoració
de les formes de comportament que contribueixen a mantenir en bon estat els
béns duradors.
8. Responsabilitat
i autonomia en l’utilització dels béns de consum d’ús individual.
9. Responsabilitat
i autonomia en l’utilització dels béns de consum d’ús col.lectiu.
10. Utilització
adequada dels serveis públics.
11. Consciència
i responsabilitat davant dels drets i deures com a usuaris de béns, tant
individuals com col.lectius.
12. Predisposició
a col.laborar-hi i a exigir el bon funcionament dels serveis públics.
13. Disposició
per coneixer sobre diferents aspectes en relació als aliments.
14. Interès
per ampliar els coneixements sobre diferents aspectes en relació als aliments.
15. Actitud
positiva per corregir els costums alimentaris que es considerin negatius per la
salut.
16. Rebuig
dels productes que no aporten la informació adeqüada.
17. Valoració
critica davant l’utilització dels aditius en alimentació.
18. Valoració
de la importància de llegir atentament les etiquetes dels productes.
19. Actitud
crítica davant l’ús exagerat d’embalatge i hàbit d’escollir l’envàs adeqüat a
cada situació i producte.
20. Valoració
de la necessitat i utilitat dels bens de consum abans d’adquirir-los.
21. Hàbit
de planificar les compres.
22. Actitud
crítica per analitzar les pròpies decisions de compra.
23. Valorar
la importància de comparar i valorar diferents aspectes dels productes de
compra, abans d’adquirir-los.
24. Actitud
reflexiva i crítica dels avantatges que ofereixen els diferents establiments de
venda.
25. Hàbit
de demanar i comprobar els tiquets, rebuts, factures i albarans de compra.
26. Valoració
de la importància del dret a fer una reclamació i fer ús de la garantia del
producte de compra o del servei contractat.
27. Valoració
de la importància de demanar pressupost previ a la compra de productes i a les
possibles reparacions i de coneixer les possibles despeses de manteniment.
28. Valoració
del paper dels organismes de defensa del consumidor.
29. Interès
per coneixer la forma de participar i reivindicar com a consumidors.
30. Actitud
positiva per conèixer els drets i deures dels consumidors
Webmaster i autor:
ferran joan
sant boi. Barcelona
1998.