| Xavier Miserachs, fotògraf, ha
deixat en el seu pas per aquesta professió una forta empremta. La seva capacitat per
copsar l’instant insòlit, el fet inversemblant, la situació ridícula o
l’acció punyent, i per deixar testimoni imprès d’allò que a molts humans
se’ns escapa, fou una característica manera d’entendre la fotografia que ha
tingut, té i tindrà innombrables seguidors. Per a molts però, fou l’home que en la seva estada a
l’Empordà va deixar petja. La seva identificació amb aquest petit país i amb la
seva gent, amb un estil de viure i de sentir, guanyà l’afecte de tots i amb el seu
tarannà planer, el seu somriure murri i el seu riure franc ens encomanà desig de viure i
de viure-hi.
Pocs mesos després del seu traspàs, uns i altres,
els captivats pel fotògraf i els amics de l’home, volen retre homenatge a qui ha
estat un dels millors professionals del món de la fotografia, i a l’home que tantes
vegades ens va encomanar emocions i il.lusions per la vida i pel rodal.
Aquesta publicació farcida de textos d’amics
i plena de fotografies seves i dels companys de professió que participen al seguit
d’exposicions d’homenatge, vol ser alhora un testimoni d’afecte i
admiració, i la primera pedra d’un projecte que ell de ben segur hauria compartit i
impulsat, per aconseguir que la fotografia tingui a casa nostra una presència activa en
les programacions culturals i que en la vida cotidiana rebi una atenció fins avui
pendent.
El conjunt d’exposicions d’aquest
homenatge constitueixen l’edició inicial de la Biennal de Fotografia, que portarà
el nom de Xavier Miserachs, amb la pretensió de fer present i viva en el país, aquesta
activitat de la qual ell en fou un mestre. |