Aquest es va publicar al Distorsió de desmbre del 2000.

En principi, la idea originaria de la Saga era criticar en plan destructiu i repelent els usos populars de les noves tecnologies... Però no es pot parlar amb rigor d’internet sense parlar de porno, i en aquest cas resultava molt més noble i divertit escriure una apologia que no pas una crítica.

Pel que fa a la pirateria, el tema és més complicat... però ja que estàvem de bon rotllo...

Aplicacions de les telecomunicacions II

“Intenné: onanisme i pirateria”

Oh, intenné, la xarxa que ens posa el coneixement a l’abast de la mà, que connecta biblioteques i universitats i reparteix el saber sense discriminacions, acabant amb les fronteres culturals entre països i ètnies, entre rics i pobres... Bé, qui més qui menys se n’adona de que tot això són collonades, però heu de reconèixer que les principals aplicacions de la xarxa no són tan lamentables com les de la televisió (ja sabeu: futbol, granshermanos, terelus i telenoticies aznaritzadors).

Per què s’utilitza internet a part de per intentar lligar al xat, enviar xorrades per e-mail i inventar nous anglicismes cada dia? Doncs per coses útils que ajuden a fer un món millor, aportant una mica de felicitat en el nostre dia a dia:

La meva vida sexual, per exemple, s’ha incrementat exponencialment des que utilitzo el modem. Alguns opinaran que, essent jo teleco i escrivint aquests articles tan pedants, el més probable és que la meva vida sexual fos negligible tan abans com després de l’era digital. I un rave. Les conquestes sexuals de la majoria dels afeccionats a la informàtica han deixat de consistir en quatre revistes rebregades per esdevenir un univers infinit de pixels voluptuosos 90x60x90. Gràcies a internet tots podem gaudir dels pits de la Claudia Schiffer, la Carme Elektra, la Maribel Verdú o la Pamela Anderson i fins i tot els podem posar de salvapantalles. Ni Campus Virtual ni hòsties, el que triomfa d’internet és el joc de les palletes (i no em refereixo a veure qui agafa la més curta).

Només cal veure quines són les webs més visitades (i amb diferència). És curiós, no són les que recomana el cyberpaís o el PC-world, no: La reina de les webs és playboy.com, que tot i no ser res de l’altre món, rep més visites en una hora que la profe d’emissors després de perdre els exàmens finals⁽¹⁾. En el nostre món hipòcrita costa reconèixer que es practica “l’amor propi”, però no és gaire difícil saber a què es refereixen els flipats d’internet quan parlen de tots els seus usos milagrosos: “sí, sí, sempre trobo tota la informació que busco... (pornografia), em puc passar hores navegant... (jugant al 5 contra 1), llegint revistes virtuals (mirant tetes virtuals), o visitant museus on-line... (amb escultures però no de marbre o bronze, sinó de silicona, és clar).

Quan a classe s’explica que “el JPG és un sistema de compressió d’imatges que s’utilitza principalment per...” tots els alumnes somriuen amb picardia, collons si les coneixen les aplicacions!

I quin és l’únic problema en aquesta utopia pallejadora? Doncs que els fabricants de ratolins anatòmics encara no se n’han adonat de que els han de fer pensats per a utilitzar-los amb la mà esquerra. Que prenguin nota, doncs.

Però bé, a part del porno, també són bastant visitades les pàgines dedicades a la vulneració dels drets d’autor. No costa res fer copies de llibres, però com que la gent no llegeix gaire això no és un problema. Ara bé, no cal ni saber llegir per obtenir música gratis: des de casa o la universitat pots estar-te copiant cançons en mp3 i passar-les després a CD o escoltar-les amb l’ordinador. (No, tampoc és tan senzill amb la merda de xarxa que tenim aquí, jo gairebé diria que entre el temps perdut i la factura telefònica, potser surt més a compte comprar-se el compacte, però poc a poc arriba la fibra òptica i les coses es posen més fàcils). ⁽²⁾

D’això de copiar cançons sense el consentiment del propietari del copyright també se’n diu robar, i a simple vista sembla més lleig que fer-se palles, però els que ho fan no semblen tenir gaires remordiments i d’això sí que en presumeixen, sense cap vergonya. No ens hem gravat tota la vida cintes i CDs i no fem mal a ningú?

Però diuen per la tele que la pirateria està matant la música. No sé si atrevir-me a contradir el que diu la tele, perquè al cap i a la fi és la que controla l’opinió publica, però jo crec que això no té ni cap ni peus. Els nostres avis deien coses semblants sobre el fonògraf i la radio, invents malignes destinats a acabar amb la música en directe.

Potser volen dir que la pirateria perjudica les discogràfiques. Sí, aquelles empreses que graven a preus negligibles i venen a preu d’or. I aquí a Espanya es veu que els CDs encara ens surten més cars del normal perquè la música no es considera cultura com a altres països i els impostos musicals apreten més aquí que a l’estranger (però aquí com a cultura ja tenim els toros, l’Estraña Pareja ⁽³⁾ i el Cine de Barrio, o sigui que a callar).

Així què? estem matant les discogràfiques o no? Jo apostaria pel “no”, perquè em semblen ents invencibles com l’Alien o el Terminator o el Jordi Pujol, però en cas de que jo perdés l’aposta i totes les companyies discogràfiques s’arruïnessin per culpa dels que copien CDs i es baixen cançons d’internet... quin problema hi hauria?

Seria fins i tot bonic! Ja m’imagino un futur sense Ricky Martin, Britney Spears, família Iglesias ni Bastrit Boys, on la música no serà un negoci sinó un medi d’expressió, un art potser, i només s’hi dedicaran 4 matats que realment estimaran la seva feina i tindran alguna cosa a dir. Un futur on el Bono d’U2 pogués continuar fardant de ser tan solidari sense estar tan repugnantment podrit de pasta.

Que les estrelles del pop-rock també tenen dret a guanyar-se la vida? I tant, però tampoc són déus i si treballen una mica tampoc es cansaran. Per molts mp3 que ens copiem sempre podran dedicar-se a fer concerts, i si cobren menys de 5·10³ pts per l’entrada anirà bastanta més gent a veure’ls. I si volen més pasta doncs que en facin més d’un a cada ciutat i, ja posats, que es pategin els pobles per les festes majors.

Potser si li fotem canya amb això de la pirateria, dintre d’un parell d’anys podem convèncer al Bruce Springsteen perquè vingui a tocar a la Gresca ⁽⁴⁾.

I els avariciosos Metallica, que no paraven de tocar els collons als del Napster, els podríem contractar per la festa de dia, quan més pica el sol, i els pagaríem amb un parell de consumicions i una samarreta de la patata de la CUP (perquè deixin d’anar tan foscos).

Entre això i les cyber-palles, no em direu que l’inventor d’intenné no mereix un monument?

Dr. Hackenbush

(1) A l’UPC a vegades passen coses d’aquestes: un professor perd els examens i els alumnes perden la pasta que s’han gastat en bitllets d’avió per anar de vacances, doncs s’han de quedar a Barcelona a repetir la prova a l’estiu.

(2) Això ha millorat una mica des que es va publicar l’article, però encara queda un llarg camí.

(3) Ara ja han plegat, però quan es va publicar això, en Paco Morán i en Joan Pera portaven un parell de segles omplint el seu teatre i semblava que encara aguantarien fins a la següent era glacial.

(4) La “Gresca” o “Telecogresca” és la festa major de l’ETSETB, i hi han actuat estrelles de la talla dels Mojinos Escocíos o el Chaval de la Peca quan encara no era famós.

VOLS MÉS APLICACIONS ?

VOLS ANAR A LA PÀGINA PRINCIPAL DELS GABRUTS ?