Biografia de Joan Gual i Torras
De Sant Andreu al Liceu
El baríton Joan Gual i Torras va néixer al barri de Sant Andreu a Barcelona (Catalunya, Espanya), el 29 d'agost de 1918. De jove va destacar com a actor de teatre i com a cantant. Inicià els seus estudis musicals amb el mestre Antoni Capdevila, que més endavant perfeccionaria amb el mestre Josep Sabater i la mezzosoprano Concepció Callao, de la qual va rebre classes d'impostació i vocalització.
Va debutar davant el públic de Barcelona al Gran Teatre del Liceu el dia de Nadal de 1943 interpretant l'òpera Madame Buterfly juntament amb Mercè Capcir i Pau Civil, cantants de reconeguda fama en aquella època. Varen seguir d'altres representacions en el mateix Liceu i en altres teatres de la ciutat, sempre amb un èxit important. Seguidament fou contractat per actuar en nombroses representacions d'òpera per tot Catalunya i la resta de l'Estat espanyol. Va cantar juntament amb brillants intèrprets, com Hipòlit Làzaro, Beniamino Gigli, G. Lauri Volpi, Maria Espinalt, Victòria dels Àngels, M. del Monaco o M. Filippeschi. De forma paralel·la, féu representacions a ciutats de tot l'Estat i l'estranger fins al punt d'assolir un total de 152 representacions l'any 1947.
Premi Nacional de Teatre
A l'any següent es va iniciar en el món de la sarsuela de la mà dels mestres Jacinto Guerrero i Federico Moreno Torroba recorrent tota la geografia espanyola amb gran èxit. Arran d'això va rebre el Premi Nacional de Teatre els anys 1952 i 1954.
La conquesta d'Amèrica
Realitzà fins a cinc gires pel continent americà, sempre amb importants èxits, i fou considerat un dels millors barítons mundials de la seva època. A Amèrica se'l coneixia amb el sobrenom d'"El canó català", per la seva potent veu. Cal destacar l'apoteòsic comiat realitzat el març de 1963 a San Juan de Puerto Rico.
De tornada a la ciutat de Barcelona realitzà temporades de sarsuela en els principals teatres de la ciutat. Va fundar l'Agrupació Lírica Joan Gual en la qual es van formar nous valors de la lírica i va funcionar amb força èxit durant diversos anys i per tot l'Estat.
La fi de la seva carrera
A partir de 1966, i per culpa de problemes de salut, es va apartar dels grans escenaris, si bé no va deixar d'actuar per tota la geografia catalana. El 2 de desembre de 1972, amb motiu dels seus 30 anys com professional, va rebre un emotiu homenatge al seu Sant Andreu natal. Va morir a Barcelona el 7 d'abril de 1975, i se li van retre homenatges pòstums a diverses ciutats de Catalunya.
Discografia
-La canción del olvido (Odeón, 1953)
-La del soto del parral (Odeón, 1953, editat en CD el 1992)
-El gaitero de Gijón (Odeón, 1954)
Principals estrenes
-La niña del polisón (1948), Teato de la Zarzuela
(Madrid)
-El tambor del Bruch (19 de octubre de 1951), Teatro Borrás (Barcelona)
-El gaiteron de Gijón (4 de junio de 1954), Teatro Apolo (Barcelona)
-La canción del Pirineo (2 de septiembre de 1955), Teatro Romea (Barcelona)
-Zapatillas verdes (22 de noviembre de 1955), Teatro Apolo (Barcelona)
-En la cumbre nace el sol (9 de octubre de 1956), Teatro Calderón (Barcelona)
-Sol de Levante (12 de marzo de 1965), Teatro Principal (Alicante)