de tot arreu

 Pàgina inicial

Editorial

La ratlla

L'article

Reports

Espai de creació

De tot arreu

Entrevista a Josep Ballester

Monogràfic d'enllaços

Notes

Subscripció

 

Amb la col·laboració de l'

 

GALEUZCA 99.

La 19a edició aplega escriptors catalans, bascos i gallecs a Morella.

El passat mes de novembre, les associacions d'escriptors en llengua catalana, gallega i basca van reunir-se a Castelló de la Plana i Morella en una de els trobades que porten a terme els escriptors i intel·lectuals de l'estat que no s'expressen en castellà, per tal de discutir la situació que viuen les literatures respectives i d'encarar les perspectives per al futur. Per això la trobada es va realitzar sota el lema

En aquest sentit, el congrés d'escriptors va decidir obrir una nova etapa en les relacions entre les tres organitzacions, marcada per l'obertura a altres literatures de caraterístiques similars, com ara les de nacions sense estat, i per la creació d'un fòrum virtual propi a la xarxa, a fi d'intercanviar informacions diverses entre gallecs, bascos i catalans.

A més, la reunió va servir per donar suport unànim a la sol·licitud a la UNESCO de declarar Morella, ciutat que va acollir la trobada, com a Patrimoni de la Humanitat. Per la seva banda, l'Ajuntament de la ciutat va decidir emprendre els tràmits per esdevenir ciutat refugi d'escriptors perseguits, una proposta que ha de ser tramitada al Parlament Internacional d'Escriptors.

De fet, Morella s'ha caracteritzat

en els darrers temps per atreure moltes propostes que estan fent de la capital dels Ports un focus d'irradicaió cultural força actiu, que ha portat la ciutat a esdevenir seu fixa de la universitat Jaume I de Castelló i model

 

 

d'un turisme d'interior definit pel respecte al medi i per la seva riquesa cultural.

Per tenir una idea clara dels resultats del Galeuzka 99 i perquè ens ha de servir per presentar la persona que entrevistem en aquesta ocasió, presentem les conclusions generals a què va arribar la trobada.

 

 

 

CONCLUSIONS GENERALS

1) El fet positiu de la globalització és la intercomunicació i la transmissió del fet literari, especialment la literatura com a element essencial de la diversitat cultural.

2) Els fets negatius de la globalització són que els criteris economicistes acaben imposant una literatura de consum vacu i immediat.

3) Un altre perill és l'homogeneïtzació cultural i lingüística produïda per l'assimilació dels patrons de la cultura dominant (l'anglès i el castellà).

4) La dualitat del concepte de mestissatge: positiu, quant a la capacitat de convivència i tolerància; negatiu, entès com a fals igualitarisme.

5) Per als editors, les noves tecnologies poden ser elements afavoridors per igualar qualitats i costos d'edició entre petites i grans editorials.

6) La xarxa informàtica suposa un canvi de relació entre autors i editors, ja que per als nous autors aquesta és un bon mitjà de difusió de l'obra. Però afecta els drets d'autor, ja que s'hi pot publicar sense cap tipus de control.

7) La tradició ha estat i ha de ser un element fonamental per a les nostres literatures, minoritzades peró amb una qualitat homologable amb les literatures de major suport polític i econòmic. La tradició, així mateix, ens situa com a element universalitzador i cohesionador.

8) No és possible fer literatura trencadora amb la tradició si abans aquesta no es coneix, per tant no és possible trencar-la des del no res.

9) La tradició també té una lectura personal, perquè cada escriptor n'elegeix una com a própia. I nosaltres volem reivindicar les nostres literatures com a elements cohesionadors de les nostres nacions.

10) Reivindiquem també el sentit divers de la literatura i la traducció davant dels perills de la uniformització. El paper dels escriptors davant un futur que s'augura complex ha de servir, tanmateix, per a la consolidació de les nostres llengües i literatures.

Per tot plegat, les noves tecnologies obligaran a una redefinició del mercat editorial, ja que afectaran de manera més forta al llibre com a objecte. Constatem, però, que el llibre com a vehicle cultural i literari no desapareixerà mai.

 

ENTREVISTA A JOSEP BALLESTER: